LOS MERCADOS SUSTITUYEN A LA POLÍTICA: HACIA UNA DERIVA ANTIDEMOCRÁTICA

En el marco de un Master de Derecho del trabajo y Relaciones Humanas organizado por el catedrático de la Universidad de Girona, Ferrán Camas, se realizó ayer, 13 de octubre, una conferencia sobre "El empleo en España: aportaciones de los poderes públicos y los agentes sociales". Con esa ocasión, el Diari di Girona efectuó una entrevista al ponente que se publica en su lengua original, el catalán, asemejándonos así en el bilingüismo al blog amigo del colega Eduardo Rojo, quien por cierto fué Decano de la Facultad de Derecho de aquella Universidad y Director del departamento de Derecho del trabajo. Esperamos no ser acusados de lo que en alguna prensa se califica como delito de "inmersión linguística". 

Antonio Baylos

´Els mercats han substituït la política. Assistim a una deriva antidemocràtica´

ORIOL PUIG , DIARI DI GIRONA, 14 -10 - 2011

Amb el títol de "L'ocupació a Espanya. Aportacions des de l'Estat i els Agents Socials", Antonio Baylos va inaugurar ahir les Primeres Jornades d'Ocupació i Treball de Qualitat a Girona. En la seva ponència va diferenciar que, des de la Transició, la matèria d'ocupació ha estat, fonamentalment objecte d'una negociació col•lectiva i d'una concertació social. Segons, el catedràtic de la Universitat de Castella-la Manxa, "s'havia entès, no només com l'expressió de la política d'un partit que és al govern, sinó com una qüestió que havia de ser acordada amb els agents socials".

I tot va canviar amb la reforma laboral del 2010?

La política d'ocupació ha estat imposada, i no des d'un projecte polític governant, sinó per un agent extern que té el seu origen en l'anomenada pressió dels mercats financers. Ens han intentat imposar la tesi que "si volem tenir ocupació hem de renunciar a gran part dels drets socials i laborals dels treballadors". Això no és així, des de la reforma laboral l'atur ha augmentat. Estem davant d'una situació d'excepcionalitat social permanent. Tota la darrera normativa laboral s'ha fet per la legislació d'urgència. Assistim a una deriva antidemocràtica. Quan s'imposa la tesi que renuncia als drets és bàsic per crear ocupació assistim a a la perversió del sistema democràtic.

Estem davant una dictadura dels mercats?

Abans el projecte polític (de dretes o d'esquerres) tenia certa nitidesa. Avui, aquest projecte polític ha quedat completament amalgamat, desaparegut davant l'existència dels mercats. Li poso un exemple: Mai, ni en les pel•lícules d'Eisenstein, hauríem pogut imaginar que el president d'un banc central li digués al president d'un país elegit democràticament quines són les reformes que ha de fer. És la ineficàcia de la política.

Tornem al 2010. Si el govern va imposar aquella reforma va ser per la impossibilitat que sindicats i patronals arribessin a un acord...

La incapacitat per arribar a un acord es deriva de la situació dels negociadors. Al 2010 hi havia una patronal amb una crisi de lideratge, amb un president en el punt de mira pels problemes de les seves empreses. I el govern, mentrestant anava insistint i repetint que no era necessari arribar a un acord perquè ell ja tenia la solució.

Una solució que no va ser de l'agrat de ningú...

Va ser una solució clarament escorada als interessos patronals, centrada en l'abaratiment i facilitació de l'acomiadament, extremadament tèbia amb la temporalitat, ... I un any més tard, el mateix govern encara ha fet una nova reforma en la qual introdueix un contracte de formació digne d'un altre nom, que abarateix la contractació juvenil, i ha avalat la contractació temporal en frau de llei.

Vostè creu possible que les tesis sindicals s'introdueixin en la legislació laboral?

La Iniciativa Legislativa Popular dels dos grans sindicats planteja elements com la flexibilitat interna i l'acomiadament, i pot ser una bona base de diàleg.

No creu que, governi qui governi després del 20-N, la legislació laboral no es tocarà?

És evident que si el PP guanya les eleccions farà una política continuista. La qüestió és quina serà la correlació de forces entre patronal i sindicats. El 1997, amb Aznar al Govern, es va arribar a un acord entre patronal i sindicats que va variar la forma prioritària de foment de l'ocupació. Però ara, la CEOE, tot i que tendeix a buscar solucions pragmàtiques, manté elements d'una gran radicalitat ideològica. Serà dificil arribar a acords.

Els sindicats han perdut simpatia entre la població en favor de moviments com el dels Indignats?

El 15-M ha estat un element positiu d'una dinamització social transversal que ha afectat els mateixos sindicats. Hi ha una mena de xoc de trens en positiu entre sindicats i el moviment del 15-M. Veurem una convergència de conflictivitats, més sociopolítica en el cas del 15-M, i més socioeconòmica en el cas dels sindicats.